Llavors el Senyor, d’enmig de la tempesta, va respondre a Job i digué:... On eres tu, quan jo fundava la terra? Explica-ho, si en tens coneixement.  Qui va determinar les seves dimensions, suposant que ho sàpigues? Qui va estendre el cordill al seu damunt?  ¿Sobre què foren afermats els seus fonaments,
o qui va posar la seva pedra angular? (Job 38 1-6)

Que saps tu? Amb aquesta desconcertat pregunta Déu invita Job a respondre a qüestions que, sobrepassen tot allò que la nostra ment pot abraçar. L’enfronta amb les seves limitacions humanes!  Això acostumà a ser molest a l'home que creu saber molt, i no repara en que és infinitament més el que ignora.

Com ja hem dit altres vegades no hem de confondre el coneixement que s’adquireix mitjançant l'estudi de les diferents branques del saber humà amb la saviesa que té les seves arrels en el temor de Déu, que es desenvolupa sobre la base d’una acceptació joiosa de la seva voluntat i es manifestà en un discerniment espiritual de totes les altres coses. També en això els fruits donen fe, per via de contrast, de la procedència d’una i altre saviesa. Llegim a la carta de l'apòstol Pau als Filipencs: I això demano en la meva oració: que el vostre amor s'enriqueixi encara més i més en ple coneixement i en el sentit de les coses, així podreu apreciar els autèntics valors de les coses i arribar francament i sense entrebancs al dia de Crist, plens d'aquest fruit de rectitud que ve per mitjà de Jesucrist, a glòria i lloança de Déu. (Flp 1:9-11).

Li van preguntar: "Qui és aquest que t'ha dit: Pren la teva llitera i camina?" Però l'home guarit no sabia qui era, perquè Jesús s'havia escapolit entremig de la gentada reunida allí. Després d'això, Jesús el trobà en el temple i li diu: "Mira, ara ja estàs bo; no tornis a pecar, no sigui que et passi alguna cosa pitjor." Llavors, l'home anà a trobar els jueus i els digué que Jesús era qui l'havia guarit. La persecució que van emprendre contra Jesús els jueus, de fet era perquè feia aquestes coses en dissabte. Però ell els replicà: "El meu Pare treballa sempre, i jo també treballo." Això feia que els jueus encara tinguessin més ganes de matar-lo, perquè no solament violava el dissabte, sinó que, dient que Déu era el seu propi Pare, es feia igual a Déu. Jesús els donà la resposta i els digué: "Jo us asseguro que el Fill no pot fer res pel seu propi compte, sinó allò que veu fer al Pare; perquè les coses que aquest fa, també les fa el Fill. El Pare estima el Fill i li ensenya tot el que ell fa. I encara li ensenyarà obres més grans que aquestes, perquè us en meravelleu. (Joan 5:12-20)