Molts creuen que per ser salvat primerament hem de creure que el Senyor Jesús mori per nosaltres, però és estrany que en cap lloc del Nou Testament diu precisament això. Per suposat que tot el missatge del Nou Testament és que Crist mori i va ressuscitar perquè nosaltres fóssim salvats. Però llegint el Nou Testament amb atenció, hi veiem: Hi ha algun verset que digui que la condició per ser salvat es creure que Crist mori pels nostres pecats? No hi és. Se'ns diu que hem de creure en Jesucrist; no diu que creguem que ell va morir per nosaltres. “Creu en el Senyor Jesucrist i seràs salvat”, van ser les paraules de Pau. Hem de creure primerament en Ell; no específicament en el que Ell ha fet.

Salm 31

Una experiència que és comú a tots, és la de sentir-nos en un moment donat molt angoixats, moments molt difícils, i en aquests moments demanar l'ajut de Déu. Tal és sens dubte el motiu d'aquest salm.

Clam humil. El dolor que el salmista està patint el porta a centrar el seu clam en si mateix. El creient amb una experimentada relació amb Déu mai no oblida el caràcter de Jahvè, el Déu del Pacte, ni tan sols en els moments més difícils .

Llavors el Senyor, d’enmig de la tempesta, va respondre a Job i digué:... On eres tu, quan jo fundava la terra? Explica-ho, si en tens coneixement.  Qui va determinar les seves dimensions, suposant que ho sàpigues? Qui va estendre el cordill al seu damunt?  ¿Sobre què foren afermats els seus fonaments,
o qui va posar la seva pedra angular? (Job 38 1-6)

Que saps tu? Amb aquesta desconcertat pregunta Déu invita Job a respondre a qüestions que, sobrepassen tot allò que la nostra ment pot abraçar. L’enfronta amb les seves limitacions humanes!  Això acostumà a ser molest a l'home que creu saber molt, i no repara en que és infinitament més el que ignora.

Com ja hem dit altres vegades no hem de confondre el coneixement que s’adquireix mitjançant l'estudi de les diferents branques del saber humà amb la saviesa que té les seves arrels en el temor de Déu, que es desenvolupa sobre la base d’una acceptació joiosa de la seva voluntat i es manifestà en un discerniment espiritual de totes les altres coses. També en això els fruits donen fe, per via de contrast, de la procedència d’una i altre saviesa. Llegim a la carta de l'apòstol Pau als Filipencs: I això demano en la meva oració: que el vostre amor s'enriqueixi encara més i més en ple coneixement i en el sentit de les coses, així podreu apreciar els autèntics valors de les coses i arribar francament i sense entrebancs al dia de Crist, plens d'aquest fruit de rectitud que ve per mitjà de Jesucrist, a glòria i lloança de Déu. (Flp 1:9-11).