1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. A la tonada de «Alamot». Càntic.

2 Déu és el nostre castell de refugi,

un defensor ferm en hores de perill.

3 No temem res quan se somou la terra,

quan les muntanyes trontollen dins els mars,

4 quan bramulen i escumegen les aigües abismals

i al seu embat s'estremeixen les muntanyes.

Ara es revela com Déu castiga des del cel tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb les seves males accions.  Parlo dels qui coneixen allò que podem saber de Déu, perquè Déu mateix els ho ha fet conèixer.  D'ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s'han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades. Per això no tenen excusa (Romans 1:18-20).

"Ara n'hi ha que dieu: «Avui o demà anirem a tal ciutat, hi passarem tot un any, posarem un negoci i ens farem rics.» Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit s'esvaeix. En comptes de dir: «Si Déu vol, continuarem vivint i farem tal cosa o tal altra»." (Jaume 4:13-15).

Els he vist a la televisió, amb els seus dolors a Haití, reunits en gran quantitat i decidits per cantar i lloar Déu, reconeixent la seva sobirania i sotmetent-se a la seva voluntat. Alguns van declarar clarament que només Déu sabia per què havia passat aquesta destrucció, però que no obstant això, seguien confiant en Ell. El locutor comentava que tots tenien una Bíblia amb ells, fins i tot algun taxista treballava amb la seva Bíblia a la guantera.